L’aventura gastronòmica de Adelf Morales va començar durant la seva infància, quan va descobrir, gràcies als viatges familiars, les cuines de Arzak, Casa Nicolasa, Casa Botí o el Joquei de Madrid. «Locals en els quals ha nascut la cuina d’aquest país», reflexiona el xef del Topik.

Després, les seves inquietuds i preferències van dirigir els seus passos cap a l’Escola d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB). «Preferia un ofici que no m’avorrís i la cuina és il·limitada, mai saps prou, et dona bons i mals moments i és molt agraïda», diu Adelf, que va treballar com a cuiner en Martín Berasategui a Lasarte; Natura morta d’Alejandro, a Sant Sebastià; Ca´Sento, a València, Ca l’Isidre, a Barcelona, i Arzak a Sant Sebastià abans de fer les maletes i posar rumb a Itàlia per a treballar en AnticaOsteria del Posa’t, a Milà, PierinoPenati, en Leco, i més tard com a cap de cuina en el Casino de Sant Rem. Aquest viatge italià li va permetre aprofundir més en el que per a Adelf és l’essència de la cuina: el producte: «Pelé perdius, vaig treballar la tòfona blanca, vaig aprendre el procés d’un fons ben fet…».

Quan va tornar a Barcelona, va decidir fer el salt al Japó, on va estar tres anys viatjant i aprenent. «Em fascinava i continua fascinant-me la cuina japonesa pel respecte que mostra cap al producte. Vaig estar en izakayas (tavernes), en restaurants de cuina tradicional d’Osaka… L’única cosa en el que he invertit sempre és a viatjar i a anar a menjar a llocs diferents per a aprendre. I el Japó és un altre món».

Al seu retorn i després de formar part de diversos projectes gastronòmics, entre ells el restaurant Zinc Plats, va obrir en 2009 el restaurant Topik amb la seva esposa, la interiorista Eva Mele.

Adelf Morales, que concep la cuina com una experiència vivencial, té una obsessió: el respecte pel producte. Tot en la seva cuina gira al voltant d’aquest concepte tan simple i necessari. «Contra menys tocs el producte, millor». Aquesta és l’essència de la seva cuina, que resumim en 7 idees que reflecteixen la filosofia de Topik.

1-Cuina: «La cuina és un conjunt de vivències. Sempre intento recrear les meves experiències a partir del producte, que és la base de tot. Contra més ho respectis, millor. I no oblido la tradició, que és imprescindible per a entendre la cuina».

2-La memòria: «Record haver anat a Arzak sent nen i, com no tenien menú infantil, em van servir el pastís d’escórpora. Vaig al·lucinar! O quan vaig ser a Casa Nicolasa, que em van posar els calamarsons que preparaven i, després, el carro de les postres, amb l’arròs amb llet».

3-Olors i sabors: «Em fascina el punt dolç de la cuina japonesa en tots els seus plats, o la imatge d’estar passejant per uns certs barris japonesos on els restaurants utilitzen la brasa per a cuinar i l’aroma de la soia en caure damunt de les brases, una mescla d’olor a cremat i a caramel·litzat. I també les olors del marisc, del peix, la paella i d’un fumet reduint-se. Aromes netes i poliments».

4-Ingredients: «La salsa de soia, el sake i l’arròs. No podria viure sense arròs».

5-Utensili: «El robata (barbacoa japonesa)».

6-Procés creatiu: «Primer, el producte. Després, li dono voltes intentant sempre ser coherent i respectar el sabor. És la meva manera d’entendre la cuina».

7-Aficions: «La família, viatjar, un bon vi, anar a menjar fora i aprendre coses noves».